El POBLE

POBLACIÓ I ACTIVITAT ECONÒMICA.

Aquesta pintoresca població està situada al peu del Puigmal (2.913 m.). La Muntanya més alta dels Pirineus Oriental. Formen un ample nucli de carrerons empedrats i edificis construïts amb pedra i teulats de pissarra, conserven la estètica rural i el caràcter muntanyès que la fan diferent dels altres pobles del entorn. Amb una població aproximada de 200 habitants, pertany a la comarca del Ripollès i forma part dels municipis que integren La Vall de Ribes i el molt concorregut Vall de Núria, integrat aquest últim dintre del terme municipal de Queralbs. Amb una gran tradició ramadera, avui el nombre de ramats d’ovelles, vaques i cavalls ha disminuït considerablement, malgrat tot segueix sent una de les font econòmiques important de aquest Valls ,desprès clar de les aportacions per motius del turisme. Les explotacions mineres de gran importància econòmica durant el segles XIX i principis del XX estan a la actualitat totalment abandonades, encara que es poden visitar moltes de elles com un més dels atractius turístics.

HISTÒRIA. La primera menció històrica de Queralbs apareix a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell de l ’ any 839dc. Al any 1273 l’Infant Jaume, fill del rei Jaume I el Conqueridor, concedeix el drets de pastura als habitants de Queralbs propietat del Rei.

SANT JAUME. (Segle X). L’església de Queralbs és un monument romànic molt important, sobretot a causa del seu extraordinari nàrtex o pòrtic meridional del segle XII, ornat amb cinc capitells esculpits, sostinguts per columnes de marbre blau polit. CASTELL DE QUERALBS. Existeix encara les restes de les muralles i part de les torres del castell que corona el turó amb esplèndides vistes a la vall. No es té cap certesa de l’edificació d’aquest castell, però es creu que pertany als segles XIV o XV. SERRAT. Característic poble d’alta muntanya dedicat principalment a la ramaderia. Rondant pels carrers s’hi poden observar antics forns de pa adossats a les parets de les cases; al mateix temps es pot gaudir de la tranquil·litat i bellesa del seu entorn.

FUSTANYÀ. En aquesta població que, probablement, és la més antiga de les altes valls del Freser, es troba l’església de Sant Sadurní (s.IX). Aquí s’ajunten art, història i llegenda. VALL DE NÚRIA. Pel seu interès històric i religiós, i per la bellesa del seu paisatge, es recomana la visita del Santuari de la Mare de Deu de Núria. Fer el antic camí de Núria a peu es una experiència inoblidable.